Tot i que en el marc de la modernitat l'art i la religió se'nspresentin com a esferes diferenciades, només cal pensar en paraulescom creació i inspiració per adonar-se que bona part del llenguatgedel món artístic prové de la tradició religiosa. És més: és precisamentdurant la consolidació de la modernitat que el geni artístic va entendre'sa si mateix com un segon déu i va buscar una connexió amb la transcendènciaper donar gruix a la seva obra. En aquest assaig, que transitade la Càbala a Ramon Llull, Ausiàs March, Isabel de Villena, Carner,Mompou i Tàpies, Raül Garrigasait explora les correspondències entreels dos àmbits. I, endinsant-se en les creacions dels autors, ressegueixles traces d'una tradició sensualista en l'art i el pensament català, querebrota de la mirada meravellada sobre la terra.