Aquests onze relats, signats per onze escriptors de generacions i procedències diverses, se centra en les petjades que deixem en el nostre entorn vital. I viceversa. Aquí, la terra no és un simple escenari, sinó un dipòsit de memòria. Un espai on el temps ha deixat traces que només prenen sentit quan algú les mira i les explica. Les pedres i els paisatges conserven rastres del que han estat, però sense relat aquestes marques esdevenen mudes i s'esvaeixen. Vet aquí la fragilitat del record humà, sempre amenaçat per l'oblit o la ruptura amb l'origen. De fet, molts dels textos d'aquestes pàgines neixen d'un trencament: migracions, transformacions socials o pèrdues íntimes que activen la necessitat de recordar. I recordar és narrar, una premissa que comparteixen tots els autors del volum. Sense paraules, no hi ha continuïtat. Però la memòria no és mai fixa ni completa, sinó fragmentària, feta de records personals, veus heretades, silencis i buits. D'aquí neix la voluntat de rescatar històries petites i formes de vida que han quedat als marges. La memòria de la terra no és eterna ni garantida, només perviu si algú se'n fa responsable, la converteix en paraula i la transmet en forma de literatura.