Francesc Serés descriu les voluntats que mouen la classe mitjana, els afanys per tirar endavant, però també les contradiccions i els equívocs que constantment els tornen a posar al lloc que els toca, cadascú en el seu món. No hi ha realitat, només hi ha realitats, narracions de la realitat: camioners que han de comptar quilòmetres, infermeres que no poden dormir, expropiats per trens que mai no podran agafar i teleoperadores de per vida, entre d'altres, entren i surten d'aquest escenari on mai no passa res i tot passa sense que potser ningú no ho vegi.