"Així doncs, va ser amb molta recança que em vaig adonar ja fa temps que una història fantàstica perdia la millor part del seu encant quan es limitava a distreure l'enteniment amb emocions efímeres, com un foc d'artifici, sense deixar res al cor." Ens diu Charles Nodier en el seu pròleg. Hem pogut copsar la importància que en les nostres vides han tingut els contes de fades i com ens han ajudat a endreçar sentiments, a reconèixer emocions, a entendre millor la vida: ens donen recursos, eixamplen la imaginació. Nodier creu en els contes fantàstics, però es troba en un món de "descreguts" i es planteja que només ens pot fer arribar la seva història a través d'un llunàtic o d'un boig. És d'aquesta manera com el narrador va a buscar una prolongació d'ell mateix per fer-nos escoltar la seva Fada de les Engrunes. Un conte per a nens que s'han fet grans.