Viure sense confiar en res, ni en ningú és no viure; però viure confiant en tot i en tothom és exposar-se a més riscs dels que ja de per si comporta la vida. Sortir de la cambra és arriscar-se a caure, a ser ferit, damnat, traït, vituperat i escarnit, però quedar-se permanentment dins de la cambra, és renunciar a viure, és estar mort sense haver viscut. És fàcil equivocar-se a priori i mai no se n'aprèn del tot. Viure és acostumar-se a temptejar, exposar-se a l'error, caure i tornar-se a aixecar. Encara que visquéssim mil anys, no tindríem la fórmula per definir l'altre i entreveure els seus actes. Ens sorprèn quan una persona no respon com imaginàvem, però no podem projectar la seva reacció a altri.