?L'aire era tan fred que havia aturat la vida a la vall del Cinca ino s'hi movia ni un ocell, ni una guilla, ni un conill. Ni una fullad'arbre aconseguia caure a través de l'aire glaçat i quiet... elsguàrdies vigilaven, embolicats amb capes de llana, els rostressomnolents per la vetlla i el fred que els havia masegat elsossos... però cap d'ells no perdia de vista el camí de Barbastreper on, com a única nota viva d'aquell paisatge aturat, pujavaun carro carregat de baguls i caixes, guiat per dos conductorsimpertorbables que vestien els hàbits burell dels sergentstemplers, i amb mà ferma dirigien les bèsties directamentcap al castell?.Així comença el segon lliurament de El Llibre de les Coses,La Companyia del Cocodril. Què duu el carro? Sens dubte,males notícies. Això no obstant, en Pere de Boisançó, enPeret el conill, el Renegat, el pardal, al-Muhajir, al-Murtad,sobreviurà, fins i tot, al fat infaust de morir uns quants copsen terres llunyanes.