La Casa de Caritat descriu l'organització i reconstrueix la vida durant els darrers dos segles d'aquesta institució ubicada al barri del Raval barceloní. Explica les argumentacions i les retòriques sobre la pobresa i el servei assistencial al segle xix, i les diferents propostes arquitectòniques que volgueren adaptar-se tant a les noves polítiques socials com a les necessitats dels acollits. Relata el moment de canvi de paràmetres en quant a la voluntat de modernització de la política assistencial i de beneficència que va suposar la Mancomunitat de Catalunya, els anys republicans i l'ensulsiada que representà la derrota davant Franco, i, finalment, el trasllat a la Vall d'Hebron com a sortida a una Casa de Caritat cada cop més envellida i obsoleta.