La teoria queer ha col-locat el cos al centre de les seves propostes i l'ha considerat fonamentalment de dues maneres: o bé com una materia enterament modelable per l'individu, sense límits potencials; o bé com una construcció social, sense negar-ne la materialitat ni el carhcter vulnerable, mortal. Aquest assaig exposa críticament aquest dualisme i es posiciona en aquesta segona línia, en tant que ens permet entendre (i combatre) el funcionament més material del genere i de les formes de violencia que desplega.