L'objecció de consciència al servei militar obligatori ha estat i és una de les formes més antigues, efectives, innovadores i difícils d'acció directa noviolenta en el repertori dels moviments antimilitaristes, antibel·licistes i pacifi stes del món. El llibre L'objecció de consciència mostra la profunda imbricació del nacionalisme, el militarisme i el patriarcat. A través d'experiències a diferents països es descriu com l'objector facilita el trànsit de la resistència individual a la col·lectiva, tot emetent un missatge clar sobre les limitacions de la democràcia i la crua realitat del poder de l'Estat. Les pràctiques d'oposició van més enllà de la negativa al servei militar obligatori: proposen un deure del tot diferent, el deure de garantir la "seguretat" en un sentit completament nou del terme.