La pena de mort és l'espectacle més tràgic que ha inventat l'espècie humana. Però si ha perdurat al llarg dels segles és perquè aquell espectacle indigne aconseguia un èxit de públic. La forma d'execució depenia del delicte i de la categoria del condemnat: esquarterar, penjar, cremar, degollar, afusellar, donar garrot... Es tractava d'alliçonar la gent: «Ja veieu què us pot passar si...» I efectivament, la gent ho anava a veure, i s'esgarrifava... però també es divertia. Joan de Déu Domènech evoca tots els aspectes de les execucions públiques amb una documentació detallada ?centrada en la ciutat de Barcelona, però que podria ser aplicable a altres indrets? i alhora amb un estil ple de color i vivesa. A més de recollir els procediments, els cerimonials i nombroses anècdotes, Domènech convida el lector ?en aquesta nova edició ampliada, onincorpora un capítol nou amb documents i testimonis que ha recopilat els darrers anys? a fer un recorregut pels carrers i les places de Barcelona que en algun moment van ser escenaris on el poder mostrava qui tenia dret sobre la vida i la mort. Les primeres referències que conté són de mitjan segle XIV i el llibre té una data final precisa: el 15 de juny de 1897, dia de l'última execució pública a la ciutat.