Joaquim Llorens Abelló (el Lloar 1885 ? Mèxic 1961) va ser un cooperativista convençut des de la seva primera joventut, al Priorat, fins a la seva mort, exiliat a Mèxic. Féu de cooperativista a l'Argentina. De retorn a Catalunya, col·laborà en la creació d'una cooperativa de consum al Lloar el 1918 i impulsà amb força a Falset El Porvenir, una cooperativa obrera a cavall de les societats de resistència i les cooperatives més tradicionals. Llorens entenia el cooperativisme com una eina de transformació social que havia de cobrir les necessitats bàsiques de les persones davant la deixadesa de l'Estat. Va ser un polític destacat, primer, en les fi les de la Confederació Nacional del Treball i, durant la II República, en el si d'Esquerra Republicana de Catalunya, on formà part de la direcció nacional. El seu exili mexicà continuà marcat per algunes de les seves grans obsessions: el cooperativisme i el mutualisme. Primer alcalde republicà de Falset durant la II República, la seva ha estat una memòria interessadament tacada pel franquisme.