Núria Carrera analitza l'estructura geològica de la Cordillera Oriental meridional, als Andes del nord-oest de l'Argentina, amb l'objectiu d'entendre el paper que hi ha tingut la inversió tectònica, és a dir, la reutilització de les mateixes falles al llarg dels temps geològics, amb moviments oposats a causa dels canvis de la situació geodinàmica. El treball, realitzat en una zona remota amb dades de subsòl escasses, es caracteritza per la riquesa de mapes geològics de zones clau basats en treball de camp, fotografies aèries i de satèl·lit, acompanyades de talls geològics i esquemes paleogeogràfics. Aquest material, que enriqueix l'obra, constitueix una bona base per a l'anàlisi que es presenta. Malgrat tot, l'absència de dades de subsòl i de dades de superfície de prou resolució, que impedeix l'aplicació dels mètodes clàssics de reconstrucció tridimensional, ha conduït l'autora a idear un mètode de reconstrucció tridimensional en què les dades disponibles s'optimitzen al màxim per acotar la geometria de les estructures: és el mètode que ha estat anomenat mètode dels dominis de cabussament equivalents. Aquesta aproximació és explicada detalladament i s'exemplifica amb la reconstrucció tridimensional de l'anticlinal del Cerro Bayo. Queda ben demostrada la importància dels fenòmens d'inversió tectònica en l'estructuració andina d'aquesta regió. Les falles que van donar lloc a la formació de les conques mesozoiques havien actuat ja durant el Paelozoic (500-460 milions d'anys), en un règim compressiu. Durant el Cretaci (130-70 milions d'anys), les falles es van reactivar com a falles normals en un règim extensiu. Aquesta activitat va donar lloc a conques de sedimentació. Posteriorment, durant el Terciari (40 milions d'anys) i fins al moment present, les falles van invertir el seu moviment en el marc compressiu que va donar lloc a la formació dels Andes.