En les darreres dècades la universitat catalana no sols ha homologat el nivell de la seva docència i recerca amb el de l'entorn europeu, sinó que a més s'ha proposat d'esdevenir un agent de desenvolupament i de benestar col·lectiu. Tanmateix, a causa de la crisi econòmica més recent, s'han produït retrocessos preocupants en un moment en què s'ha avivat el debat internacional sobre la conveniència de convertir l'educació superior en un bé privat comercialitzable. Aquest llibre analitza com ha de respondre la universitat catalana als nous reptes sense renunciar al seu compromís social, mantenint-se al servei i a l'abast de la ciutadania. Amb aquest propòsit, aplega punts de vista de membres de la comunitat universitària, així com d'associacions cíviques i entitats socials vinculades a l'àmbit acadèmic, i insta a celebrar un IV Congrés Universitari Català que estableixi les directrius de la universitat catalana del segle XXI.