El darrer gran geòmetra del segle II aC és Apol.loni de Perge (262-190 aC). Com havia passat amb els Elements d'Euclides, el seu tractat Còniques va superar els estudis anteriors, tant els d'Aristeu com els d'Euclides. Les Còniques són una obra d'una gran complexitat i extensió, i el fonament de moltes de les recerques matemàtiques i astronòmiques europees dels segles XIV i XV, ja que un cop redescoberta es feu patent la seva enorme importància. Apol.loni n'era conscient i, per això, fa una descripció dels continguts i una explanació dels temes en gairebé tots els llibres. Aquesta complexitat de l'obra i, sobretot, l'extensió ens han obligat a dedicar-hi dos llibres: aquest que tenim a les mans, Grècia IIIc1 , i Grècia IIIc2. El primer capítol d'aquest volum, com hem fet en els altres d'aquesta col·lecció, ofereix una síntesi breu del context en el qual va viure el geòmetra de Perge, amb unes gotes de biografia i una anàlisi del seu pensament matemàtic. En el segon capítol, presentem i analitzem els seus quatre primers llibres conservats en grec i que contenen els «elements», en el sentit exposat a Grècia IIIa, de la seva obra magna, les Còniques. Al final del llibre, hi afegim dos apèndixs: un que aplega els textos que sostenen el que hem exposat al primer capítol i un altre que inclou la traducció i adaptació al català dels quatre llibres esmentats.