Des d'uns ulls de nena, els de la Gertrudis, veiem i vivim el pas d'un any. A partir de molts petits detalls ens adonem de l'estat de salut de l'àvia, que va deteriorant-se, envoltada de les atencions i la tendresa del fill, la jove i els néts, en una casa antiga, amb uns llums tan diferents dels d'ara que desperten la imaginació dels infants. I una nevera que ja no fa de nevera i és com un armari o una caixa forta. Seguim l'embaràs de la mare, amb el germà petit que busca un nom per a la criatura i el pare que li explica històries de tota mena, velles i noves, a l'hora d'anar a dormir; fins que s'adorm..., el pare. Sortim amb els amics de la família, per les festes, per les vacances, el contacte amb el mar i amb el bosc, amb la mare que al final ja no pot seguir el seu ritme. El naixement de la germaneta, la residència de l'àvia, el misteri del contingut de les cartes que la pluja ha mullat per culpa de la bústia que està esbotzada... La vida de cada dia és plena de detalls minúsculs que, a vegades, són grans històries. La Gertrudis viu en un any totes aquestes coses i unes quantes més, i observa el pas del temps, els mesos, els dies.