La Frederica viu amb la seva tia, l'Annatia, i un gat vell, en Moix. Té els cabells pèl-roigs, molt llargs i estirats, com la seva tia, i per aquest motiu tots es riuen d'ella. El gat, que té la facultat de parlar, fa confessar a la tia que dels cabells d'ambdues poden sortir espurnes dient una frase màgica. Al principi la nena no vol emprar aquest poder, però un dia, farta de tantes bromes pesades, ho fa. Durant uns dies els nens i nenes la deixen en pau, però la següent broma encara és més pesada i perillosa que les anteriors: li tiren pedres i projectils, i tot el seu cos queda ple de blaus. En Bruno, el carter i el seu millor amic, intenta ajudar-la i per aquest motiu perd la feina. Arriben les vacances d'estiu i la Frederica ja sap llegir. Té moltes ganes de llegir un llibre vermell de la seva tia escrit en una estranya llengua. Un dia l'agafa, i entre els seus fulls troba una carta del seu pare on li explica que si se'n vol anar amb ell, el llibre li explicarà com fer-ho. La tia no recorda com es pot traduir el llibre, però sí que li diu que pot volar si arruga molt el front. Demanen ajuda al seu cosí per traduir-lo. Un cop llegit, la Frederica decideix que vol anar al fantàstic país on viu el seu pare i té molt clar que no hi va sola: s'endurà la seva tia, el gat i els seus amics, en Bruno i la seva dona, dins d'una gran cistella.