Francesc Pujols morí a Barcelona l'any 1962. En aquell moment, Josep Pla escrivia les següents reflexions: ôFísicament, tant com intelòlectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. [...] Pujols no va fer res per evitar el pintoresc. N'ha sentit la fascinació. Però la gent no ha passat d'aquí. L'ha tingut per un home anecdòticö. Certament, Pujols és un intelòlectual imprescindible per a comprendre la Catalunya contemporània, però per a la majoria de gent fou, i és, un humorista. Però molts el va tenir en alta estima: Eugeni d'Ors, Joan Crexells, Salvador Dalí, Josep Mª de Sagarra, Artur Bladé... Això no treu que pel franquisme i perquè la seva obra fou majoritàriament publicada en premsa passa que, tot i que és conegut, no en tenim ni un coneixement rigorós ni tota la seva obra a l'abast per valorar-la adequadament i per contrastar les paraules elogioses que li han dedicat Pla i Dalí. En aquest llibre, a banda d'un bon estudi introductori, s'agrupen els articles i conferències de Pujols que tenen com a fil conductor la filosofia. Foren escrits i publicats entre 1922 i 1938 i els hem agrupat cronològicament i temàticament per tal que hom tingui una visió de conjunt del seu pensament.