Aquest text teatral posa veu a l'oblit mitjançant diferents personatges. Veus que s'uneixen en un cor per entonar un cant a la memòria històrica, a la seua història que és la nostra. De mans del dramaturg Esteve Mulero, una peça commovedora que ha estat distingida amb el Premi Mallorca de Teatre.?La meva mare ja m'havia dit que era millor no saber. Les coses que no saps pots fer com que no existeixen. Les que saps també pots fer com si no existissin, però a vegades costa més. Quan m'ho va dir vaig pensar que es referia als nens que passen gana a l'Àfrica o alguna cosa així, però després vaig entendre què em volia dir de veritat.? ?No es penedeixen de res. Quan ells demanen que oblidem i que no obrim ferides antigues, tu saps que no es penedeixen de res. I que volen evitar haver d'admetre-ho.?CADA COP QUE DEMANEN L'OBLIT, JO PARLO.