Us ho he de confessar quasi en secret: Ramon Besora és el mestre que a mi m'hauria agradat ser. He llegit en alguna part que la pedagogia oscil·la entre saltimbanquis i buròcrates. No tinc cap dubte a l'hora de classificar-lo entre els primers: saltimbanqui de la pedagogia i de la llengua, arlequí de la paraula poètica que Ramon ha reconciliat, finalment, amb l'escola. És un d'aquests mestres capaç de comunicar aquella rara passió dels pedagogs excepcionals, convençut -ai, las!- que l'educació encara és capaç de capgirar la vida.