Antoni Corominas ens submergeix en els valors que donen sentit a les feines en què la relació terapèutica és l'eix fonamental. I ho fa alertant-nos d'alguns dels principals errors, deformacions o mancances en què pot incórrer tot professional d'aquestes disciplines, partint de l'experiència clínica i docent en psiquiatria. El fil conductor de l'assaig parteix de la revisió i el qüestionament del paper de la psicopatologia i els nous esquemes nosològics en salut mental en el nou marc científic, per donar pas a l'anàlisi d'aspectes que defineixen el vessant ètic de la pràctica assistencial: l'ambició per curar, la humilitat davant la incertesa de la malaltia, el paper de liderat i model en l'exercici de la professió i en la relació terapèutica, les actituds personals que afavoreixen o entorpeixen aquesta relació, les particularitats de l'entrevista psiquiàtrica... El paral·lelisme entre els entrebancs i conflictes ètics i epistemològics de la pròpia trajectòria i la cronologia dels successius «pecats» és palès. Al llarg del text, que ha obtingut una menció especial del jurat del Premi IDEES Assaig Breu en la seva primera edició (2002), es desmitifiquen alguns estigmes que envolten la psiquiatria i alhora se'n delimiten les fronteres i la relació que té amb altres disciplines. ANTONI COROMINAS I DÍAZ (Castellar del Vallès, 1961) Especialista en Psiquiatria i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, és cap del Servei de Salut Mental de la Fundació Hospital de Mollet i prèviament ha desenvolupat la seva tasca assitencial al Servei de Salut Mental de Manresa, coordinant l'Hospital de Dia. És professor del Màster de Psicopatologia Clínica de l'Adult (Universitat Autònoma de Barcelona). La seva activitat científica i clínica s'ha centrat en el camp de l'hospitalització parcial. També ha desenvolupat activitats de recerca en el camp de l'angoixa, amb la seva tesi doctoral, i amb la publicació recent del treball «Residual symptoms and comorbidity in panic disorder», fet en col·laboració amb Tina Guerrero i Julio Vallejo («European Psychiatry 2002», núm. 17).