Aquesta nit Lilí no sent la remor dels animals. S'alça mig endormiscada. Ajupida damunt de l'herba, protegida per fullatge del jardí, de sobte veu passar les girafes, els elefants, els tatús. Immòbil sota la lluna, Lilí els observa i després se'n torna al llit amb el seu marit. Res no es mou en aquell silenci de somni. Al matí la vida torna, Lilí és feliç. Tot és al seu lloc, en perfecte equilibri i, en la llum d'aquest estiu de calç viva, entreveu el món. Tanmateix, li cal esbrinar, verificar si els animals del parc zoològic han tornat. Quan s'apropa a les gàbies, una cosa s'imprimeix en un racó del seu ull esquerre. És una silueta, una ombra que brilla i desapareix que torna a la seva memòria...