Elogi de la Follia (seu laus stultitiae).Títol de la famosa sàtira que, l'any 1508, Desideri d'Erasme de Rotterdam (Geert Geertsz, 1467-1536), on el Príncep de l'humanisme va intentar enterrar el ridícul la ciència escolàstica medieval. Després d'haver-se presentat l'estil brillant de diàlegs de Luci, que, a causa del seu descobriment recent, havia despertat tantes imitacions a Alemanya i utilitzant la figura de "bogeria", ja utilitzat per la satírica Sebastian Brant (1458-1521) a La nau dels bojos, Erasme teixeix una gran paròdia del món contemporani. La Follia en persona arriba davant una gran Assemblea de totes les Nacions, les classes i les edats i anuncia el seu desig de lloança de si mateix ja perquè ningú no pensa en això, així doncs és la deessa al triomf dels quals tots contribuïm. Ella és la filla de Plutó, Déu de la riquesa i l'origen de totes les coses i la Joventut i demostra els seus mèrits cap a la humanitat a través de la llista de tots els presents i lloança en alguns d'ells, que altrament hauria de ser retret. D'aquesta manera mostra com la seva omnipotència apareix ja a les arrels de la vida, en l'amor, l'amistat, la guerra, l'art, etc. El clergat és un dels seus objectius en particular: la idolatria de Sants, la presumpció del clergat, la corrupció dels monjos, la vida de Crist i la seva digne representant a Roma... L'esplendor de la llengua, l'esperit del discurs, la gràcia de la sàtira i bagatge cultural va donar aquest treball un èxit immens, explica fàcilment per circumstàncies històriques i per a l'entorn a la qual es dirigia. Naturalment, l'obra, tot i voler ser universal, limitant, d'altra banda, l'Humanisme a l'horitzó restringit d'una polèmica contra l'església de Roma i per tant pertany més a la història de la religiositat que lluita per la història de l'humanisme veritable. És caracteritza el malentès que revela els enllaços entre l'Humanisme i el catolicisme romà.