La consecució d'una formació lingüística per a tots els escolars constitueix un dels reptes principals a què s'enfronta l'educació obligatòria. El context de contacte de llengües i la demanda social respecte del coneixement de l'anglès són la causa de la presència d'un mínim de tres llengües als currículums de les administracions educatives dels territoris de parla catalana. Amb el temps, la dificultat de gestionar aquesta realitat ha fet créixer la creença que si les accions individuals de cada mestre no es duen a terme en el marc d'una planificació global de la formació lingüística i no es plantegen des d'una perspectiva de collaboració entre tots els membres del claustre, difícilment s'aconseguiran els resultats desitjats.