El que ella veu és una mena de documental poètic, un viatge per ciutats òrfenes, gairebé abandonades pels humans, on la narradora presencia escenes aterridores, com si sortissin d?un film d?horror, però que són d?una realitatangoixant. L?autora posa una una mirada commovedora, de vegades culpable, de vegades revoltada sobre les ruïnes i la mort, que es converteixen en els paisatges d'aquest viatge d?aflicció. El "Diari de la Ciutat dels Morts" ens transporta a la frontera de Mèxic i els Estats Units, en un lloc sòrdid i inquietant. Commoguda pel destí de les joves assassinades per centenars, per milers, la narradora ens presta els seus ulls que han vist massa, cremats per la sorra, la pols, el dolor. Es tracta d?un llibred?una gran sensibilitat i alhora d?una gran força, marcat per imatges magnífiques i emotives: "És el cant dels segles de les muntanyes de les sirenes de fang".