L'Aran recorda les millors vacances de la seva vida, l'estiu que va conèixer el Tià, la Gertrudis i l'Enriquet, els seus amics de l'Illa. L'estiu que va sortir a navegar molts dies, va contemplar les estrelles del cel i va bussejar per veure els peixos de colors al fons del mar. L'estiu que va descobrir una sensació difícil d'explicar, i que és com si les onades del mar t'entressin a la panxaAquella cosa a la panxa es va fer més forta, tant, que em va pujar fins a la gola i vaig començar a plorar. La mama i el papa em preguntaven per què plorava i em deien que no tenia sentit plorar. I jo no sabia què contestar.