Ha acabat la guerra civil i un noi anarquista serà sotmès a un consell de guerra. Els seus pares, burgesos barcelonins, intenten salvar-lo a través d'un comissari de policia. Impensadament, el comissari els convida a sopar a casa seva. On els oferirà, a més, un refinat concert, amb la participació dels fills del policia. Darrere les educades formes socials, l'alegria juvenil i les atencions de l'amfitrió, apareix progressivament la dimensió fosca i subterrània de la realitat. L'atmosfera es carrega, la situació es fa intrigant, a poc a poc els personatges- víctimes, botxins?- es despullen. El comissari ha organitzat l'escena amb una malícia gairebé diabòlica, i Miquel Pairolí hi introdueix el lector, expectant, amb la suggestió i la força del seu talent narratiu. Aquest estrany convit, on es barregen la crueltat i els sentiments sota l'ombra de la mort, pot ser el símbol d'una societat? En els personatges que Miquel Pairolí convida a viure en aquesta sorprenent novel.la, després dels brindis i els somriures, s'hi descobreix la por i el poder, i'enveja i la venjança