Els nens dislèctics tenen la mateixa capacitat d?aprenentatge que qualsevol altre nen, el que canvia en ells és la manera d?accedir als coneixements. Poden arribar al mateix contingut que els altres (i evitar així el fracàs escolar) utilitzant una via diferent d?accés a la informació. Per tant, l?objectiu principal de docents i especialistes hauria de ser propiciar mètodes més adequats per a accedir a aquests coneixements, sense recolzar-se tant en el llenguatge escrit; és a dir, donar menys pes a la via escrita i potenciar la via oral/auditiva.El primer pas per a ser capaç d?ajudar i tractar aquests nens és la detecció. Cada vegada més, les recerques confirmen un tractament precoç com a factor de bon pronòstic. Per a això, és indispensable sensibilitzar la comunitat, perquè siguin capaços de detectar una dificultat com més aviat millor i derivar-la a l?especialista. D?aquí ve la necessitat de llibres divulgatius que pretenen estendre el coneixement dels experts de manera entenedora.