Com a exercici preparatori per afrontar l'elaboració de l'assaig Josep Pla o la raó narrativa (1978), el 1973 Josep M. Castellet va decidir portar un dietari. Entre l'11 de febrer i el 13 de juliol d'aquell any va deixar constància escrita dels fets que conformaren el seu dia a dia: les reunions i trobades amb escriptors, periodistes i polítics, les cròniques de diversos viatges, les copes amb els amics... són el punt de partida que dóna lloc a múltiples reflexions i opinions sobre diverses figures i aspectes de la vida social, cultural o política dels darrers anys de la Dictadura: Foix, Pla, Picasso, la universitat, la censura, la difícil lluita personal per intentar viure amb una certa normalitat en l'opressiu ambient de la repressió franquista... Recuperat d'una capsa de cartró on havia quedat oblidat durant trenta-cinc anys, i enriquit amb unes pertinents notes explicatives actuals, Dietari de 1973 obre una finestra al món més íntim de l'autor, alhora que aporta una visió original i sincera d'una època. Escrit dos anys i escaig abans de la mort del general Franco, aquest dietari, segons l'autor, "no pretén més que donar testimoni d'unes vivències personals de tipus cultural i polític envoltades i distorsionades per les agòniques, però encara cruels, cuades d'un règim que ja feia temps que es resistia a desaparèixer."