Des d'abril de 1942 a març de 1944, Hélène Berr, una llicenciada a la Sorbona, escriu un diari que és alhora un document terrible, commovedor, íntim i angoixant, a més d'un text de sorprenent maduresa literària. De la mà dels seus amics, toca el violí i busca refugi de les dificultats de la vida de cada dia en la literatura i poesia anglosaxones, i se'ns mostra com una jove feliç amb la vida resolta. Però som al París sota l'ocupació nazi i la seva famíla és jueva. Aviat arriba el moment en què tots els jueus han de portar una estrella groga, però ella segueix tranquil·la i racional, aferrada a la rutina: estudia, llegeix, disfruta la bellesa de París i es cuida dels nens de famílies jueves deportades. Però, ben amagada, sempre batega la por al futur proper. Finalment, quan arriba la primaver de 1944, Hélène i la seva família són arrestats i deportats a Auschwitz. Poc abans de l'alliberament del camp, l'Hélène mor, el març de 1944, a Bergen-Belsen. Les últimes paraules escrites al diari que va quedar-se a París són profètiques i terribles: "Horror, Horror, Horror...", en un homenatge colpidor i desesperat a la literatura anglosaxona.