«Estimada mare, ja fa més de dos anys que vam haver d'abandonar precipitadament Israel, amb la ciutat de Jerusalem mig en runes i el santuari del temple espoliat i destruït, veiðent com els vasos més sagrats se'ls emportaven com a objecte d'un botí de guerra i eren presentats a Roma pels vencedors amb gran pompa i fastuositat. No t'he escrit fins ara, car tenia necessitat de retrobar-me a mi mateix enmig del gran silenci que acomboia la derrota.» Així s'obre el Diari de Teòfil, una novelúla mitjançant la qual Josep Rius-Camps dóna forma narrativa a les investigacions sobre l'autoria, el destinatari i el gènere literari de l'obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) exposades a Demostració a Teòfil (Fragmenta, 2009). D'aquesta manera, assoleix plena credibilitat la hipòtesi segons la qual els dos textos neotestamentaris de Lluc són una sola obra en dues parts, redactades pel rabí jueu Lluc a petició de l'«excelúlentíssim Teòfil», que li havia demanat un informe sobre la messianitat de Jesús. L'ús del Còdex Beza -el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols- com a base del relat contribueix al rigor amb què es mostra la figura de Jesús de Natzaret i el desplegament de les primeres comunitats eclesials.