De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa elfocus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir unaveu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a serautèntics i irrepetibles. Així, després d'algunes reflexionsinicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició queacaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, espresenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.