'Aleshores [Dalí] va trucar a Picasso, i Picasso va dir, 'Què fas?' I Dalí va respondre, 'Bé, estic a punt d'agafar un vaixell cap a Nova York'. I Picasso va dir, 'Ah, te'n vas a Nova York. Per què?' Ja sabeu que ell mai havia estat a Amèrica. I Dalí va dir, 'Perquè vaig al dentista'. 'Ah, el dentista'. 'Sí, tinc un bon dentista a Nova York'. I Picasso va preguntar, 'Que ja no hi ha bons dentistes a Espanya?' 'No, no, no ho en-tens. Aquest és un gran dentista, i cada any amb la Gala vaig al dentista a Nova York'. 'Ah, estàs amb la Gala?' 'No, no', va dir Dalí, 'estic amb l'Amanda'. 'Ah', va dir Picasso, 'ja no estàs amb la Gala?' I ell va dir, 'No, ja t'ho explicaré-és massa difícil d'explicar. Estic amb una noia que es diu Amanda'. 'Ah', va dir Picasso, 'molt bé. I quants anys té?'' Dawn Ades, 'Reminiscences of Dalí: A Conversation with Amanda Lear and Ultra Violet'. A The Dalí Renaissance: New Perspectives on His Life and Art after 1940, edició de Michael R. Taylor. Filadèlfia: Philadelphia Museum of Art, 2008.