La Mireia és una alumna exemplar de primer de secundària, té dotze anys i està enamorada d'un company d'escola. La Maria és la seva millor amiga de classe, on arriba una alumna nova: la Norma Schweizer. Aquesta noia, filla de pare alemany i mare catalana, aviat inicia una bona amistat amb les dues noies que va creixent dia a dia. La Norma, que posseeix una manera especial de contemplar el món, els ensenya coses d'Alemanya i els parla de llibres. La relació es fa tan profunda que un dia la Mireia promet a la Norma que li farà costat sempre, passi el que passi, i així ho haurà de fer. Un dia, la Norma es fa un petit tall al laboratori amb un tub d'assaig i reacciona d'una manera molt agressiva, però al final confessa a la Mireia que té els anticossos de la sida. La Mireia, tot guardant el secret, comença a investigar què és la sida i comprèn millor el problema de la seva amiga. Els pares de l'escola, en assabentar-se'n, s'impliquen ràpidament en el tema: uns quants desitgen que la Norma abandoni l'escola; d'altres, com els pares de la Mireia i de la Maria, defensen que la noia continuï a l'escola. L'alumnat, mica en mica i engrescats per la Mireia, comença a mobilitzar-se en la defensa dels drets de la Norma, de la mateixa manera que alguns professors de l'escola. Finalment, venç la causa noble i la Norma pot tornar a l'escola amb normalitat.