A Contes d'un filòsof i Contes de glòria i d'infern, publicats els anys 1908 i 1911 respectivament, d'una gran originalitat en el context de la literatura catalana del temps, la influència perceptible d'Edgar A. Poe, Guy de Maupassant i Villiers de l'Isle- Adam imprimeix caràcter a unes narracions que circulen pels marges del misteri i el sobrenatural. La voluntat provocadora arriba als màxims nivells en els contes d'inspiració bíblica, agosarades versions de passatges i personatges del Nou Testament, i en els que s'ocupen de la bogeria, en què aprofita l'experiència com a psiquiatra de mentalitat i pràctica molt avançades per al seu temps.