Confessions de Sylvius és una de les primeres novel·les de l'escriptor francès Champfleury. Aquesta traducció està basada en l'edició de 1857, publicada a Brussel·les per l'Office de Publicitéùeditora de Pierre Jules Heztelù, dins la col·lecció «Heztel», que va incloure, entre altres autors, Jules Verne, Alexandre Dumas o VictorHugo. Una obra carregada d'enginy, ironia i sentiments en la qual el protagonista, Sylvius, ens converteix en confidents a través de les seves reflexions, cartes i secrets amorosos. En el text, els diferents nivells de discurs, la narració descriptiva, els vius diàlegs i l'escriptura epistolar acaben d'unir les històries que conformen el llibre. Narrats en primera persona i salpebrats amb divertits comentaris, el protagonista aireja els seus pensaments a través de les cartes que envia a Tony, durant les seves trobades amb les amants o en el decurs de les seves tribulacions, un joc narratiu en tres nivells que permet al lector observar de prop el context i la realitat social dels personatges. Una clara mostra del moviment realista. El que aparentment es dibuixa com una relació d'amors platònics, no és més que la tapadora d'una incipient timidesa vernissada de neurosi, a més d'un repertori de muses com una cosidora, una portera, una bugadera o una copista del Louvre, totes de senzilla extracció social, plenament d'acord amb la bohèmia del nostre protagonista.