LA VIDA NOVAEl vint de juliol era que el meu ullun dia de gran sol, com qui no vol,l'ull teu va veure i va dir: "Estic tan sol,amat, a dintre teu mirar-hi vull".áLo tot del món, estès com en un fulli barrejat tal potatge al perol,a l'ull va revelar-se-li d'un volamb aquell batibull d'allò que bull.áI va saber que el món era mancat,llavors, perquè ell i tu no sou tot u.Anorreat, fet miques, esclafat,ál'ull va pregar a l'ull submergir-se en tu,una, per retrobar-te en unitat.Ell no sabia que és, això, el més dur.