El col·leccionisme és un fenomen que neix en la seva forma moderna a partir del Renaixement italià i que perdura fins als nostres temps, en què la figura del col·leccionista és prou ben valorada socialment perquè és vist com un impulsor del mercat artístic contemporani i, alhora, com una garantia per a la preservació de les peces d'art antic. Avui dia es considera que el fet de tenir bons col·leccionistes és un signe de civilitat i un clar indicador de la maduresa intel·lectual i patrimonial d'un país. Des del segle XIX a Catalunya s'han creat notables col·leccions privades i institucionals, com ara la de la Junta de Museus a Barcelona o les dels museus diocesans. La determinació i l'entusiasme de les persones que les van aplegar han estat un factor clau per a l'enriquiment i la definició dels museus actuals. Rescatar la memòria biogràfica dels col·leccionistes, establint fins on sigui possible el contingut i l'itinerari formatiu de les seves col·leccions, és un repte intel·lectual per als investigadors i, a més a més, un gest de redreçament cultural.