En aquests temps tan determinants per al devenir de Catalunya, Arnau Puig fa una crida a emprendre el camí cap a l'emancipació, sustentada des del raonament filosòfic. S'adreça especialment als joves de Catalunya, aquests mateixos als quals se'ls diu obertament que són una generació perduda, talment com si fossin inexistents, innecessaris per al destí. Contra aquesta pretesa fatalitat, la tesi d'Arnau Puig és clara: el futur no espera ser decidit pels joves, perquè les institucions avui vigents ni s'interessen a consultar-los, sinó que espera ser directament fet pels joves, a partir de les seves accions i amb els seus llenguatges propis. El llibre es completa amb unes oportunes reflexions sobre ètica que l'autor elabora tot just explorant la confrontació entre la uniformitat dominant i l'excepció. L'ètica esdevé precisament l'instrument que ens ajuda a tractar adequadament l'excepció, a saber ponderar les possibilitats i les necessitats de cada col.lectiu específic dintre de les normes que ens regeixen. Una tasca que no estaríem fent gaire bé atenent als constants clams de justícia que sorgeixen des de tots els racons de la societat.