Viuen al mig del desert, a les profunditats de la tundra, en un poble perdut a la sabana o al vessant remot d'una muntanya. Els seus pares no tenen diners i els necessiten per treballar en les feines de casa. Per si això fos poc, el camí que duu a l'escola és llarg i perillós. I, tanmateix, hi ha milers de nens de tot el món que cada dia recorren desenes de quilòmetres per poder assistir a classe, i ho fan malgrat les adversitats, les inclemències del temps o una geografia descoratjadora, però amb un únic objectiu al cap: el futur. «Vull ser metge i ajudar a caminar els nens com jo», diu en Samuel des de l'Índia. «Quan sigui gran vull viure on vaig néixer», assegura en Carlitos a l'Argentina. «És necessari que totes les nenes com jo puguin anar a l'escola», diu la Zahira al Marroc. Per la seva determinació, pel seu coratge i la seva voluntat de construir-se una nova vida, aquests petits herois d'entre set i tretze anys són més que extraordinaris. Són una lliçó de vida i esperança.