Aquest llibre parla dels rabassaires, petits viticultors que eren majoria als Hostalets de Pierola, i que a principi del segle XX maldaven per sobreviure com a pagesos independents en una conjuntura molt adversa a causa de la davallada dels preus del vi, de les dificultats per mantenir l'explotació i de les pressions dels propietaris. L'objectiu dels autors és analitzar la dinàmica associativa i política en què els rabassaires es van veure immersos des de la crisi de la fil·loxera fins al plantejament del conflicte obert durant la Segona República i la Guerra Civil. Demostren que l'associacionisme, ben divers, assolí una gran intensitat en la vida local amb societats recreatives, mútues o cooperatives. I que per això mateix, una bona part de les inquietuds polítiques i de les tensions socials que van aflorar en aquell període es van canalitzar a través de les associacions, una de les més significatives de les quals fou la Cooperativa Agrícola de Pierola.