A través de la figura de Joan Torras Guardiola el llibre analitza la transformació de Barcelona des de mitjan segle XIX fins a principis del segle XX, amb l’expansió de l’Eixample i l’esforç per situar la ciutat en el mapa d’Europa arran de l’Exposició Universal de 1888. Entre els materials que llavors es difonen destaca el ferro, clarament visible a les noves construccions del paisatge urbà, però també omnipresent a estructures metàlúliques no visibles.