Amb el corrent de proa és una expressió que Jaume Vicens va utilitzar poc abans de morir per resumir com havia estat la seva vida, que identificava amb una de les circumstàncies més adverses de la navegació. El corrent que alenteix l'avenç d'un vaixell és la metàfora de les contrarietats que van haver d'enfrontar Vicens i molts altres intel·lectuals per tal de sobreviure al desmantellament cultural que comportà la victòria franquista. Tot i que la decisió de quedar-se al país li va significar patir la depuració i l'allunyament de la Universitat, Vicens va tractar de recuperar la seva carrera acadèmica. Al llarg de les dues dècades següents, aquest procés personal es va anar ampliant cap a un progressiu compromís com a historiador. Les vides polítiques de Jaume Vicens Vives són el resultat d'aquesta evolució. Aquesta obra no s'ocupa de la tasca historiogràfica de Jaume Vicens, sinó de com la manca de llibertats va portar alguns homes de la cultura a la política. Entrats de ple en el segle XXI, potser intel·lectuals com Vicens encara tindrien força coses a dir.