Al marge dels seus escrits sobre arqueologia i paleografia, plens d'erudició, Montague Rhodes James només va publicar històries de fantasmes, que figuren entre les més terrorífiques que mai s’hagin escrit: els seus fantasmes, vampirs i altres engendres de tuf més o menys sulfuri, d'una agressivitat i una ferocitat inusitades, tenen la força convincent d'una veritat que va més enllà del simple entretenimeiít literari. El títol del seu últim recull d'històries de fantasmes, Advertència als curiosos (que, juntament amb Històries de fantasmes d'un arqueòleg, Més històries de fantasmes d'un arqueòleg i El fantasma prim, núms. 23, 34 i 42, respectivament, d'aquesta col·lecció, formen la totalitat de la seva obra literària), publicat el 1925, potser cal prendre'l literalment: la curiositat, si és prou viva, sol portar a alguna banda, i no hi ha garanties sobre allà on podem anar a parar.A causa de les seves recerques, M.R. James estava en contacte amb objectes estranys, insòlits, plens de misteri, però també amb objectes quotidians, sotmesos a forts efectes emocionals. La contenció victoriana i la utilització freqüent d'un sentit de l'humor molt anglès, per part de l'autor, dissimulen una mica, però no anul·len pas, la força escruixidora d'uns excessos monstruosos capaços de transcendir les barreres del temps, dels sepulcres, i de la qualitat inerta dels objectes: una dansa de necrofília orgiástica, la manipulació sacrílega de restes de morts amb la finalitat d'assolir el saber, la reescenificació dels sacrificis humans dels druides, són fets reals que porten una forta càrrega de passió. Sigui com sigui, els «curiosos» estan advertits.