Durant els primers mesos de la guerra civil espanyola, s'establí una relació de fraternitat entre l'Ajuntament de València, en representació del poble valencià, i la Generalitat de Catalunya, dirigida per ERC. Ambdues institucions anaven juntes en la lluita comuna contra l'aixecament militar feixista, amb els evidents llaços comuns de la llengua i la cultura. El futbol fou l'eix vertebrador dels homenatges que es feren a Barcelona i València en octubre i novembre de 1936, i l'artífex d'aquests actes fou Josep Rodríguez Tortajada, regidor valencià en representació del Partit Valencianista d'Esquerra i president de la gestora del València FC durant tota la guerra. Futbol i política serviren perquè en aquest període arribàs al zenit la unió entre valencians i catalans per l'ideal comú. Malauradament, aquest ideal fou esclafat per la derrota en 1939, i Rodríguez Tortajada va ser víctima de la repressió franquista, condemnat a mort, empresonat durant molts anys i oblidat per tothom.