«No hi ha cap narrador a Itàlia com Sandro Veronesi.» La Stampa
Per a en Gigio Bellandi, l'estiu del 1972 va ser especial. Tant, que avui encara té gravats a la memòria els colors, els sons i les olors d'aquells mesos. Ara, amb seixanta anys, evoca aquells dies en els quals va descobrir el poder seductor de la paraula, el plaer per la música i la lectura, i també l'amor. La mare i el pare, la germana, un oncle carismàtic i, sobretot, l'Astel Raimondi, una noia de trenes negres, reviuen amb els records d'aquell estiu, que transcorria plàcidament fins que, de cop i volta, tot es va ensorrar.