«... cap, com ell, ha tingut el verb càlid i grandiloqüent, sense termes mitjos ni pal·liatius, de la revolta, de l?inconformisme, de la intransigència en l?ideal, que pugna i bramula imparablement dintre nostre, com embats de congènita tempesta; cap, com ell, ha projectat enlaire, d?un sol raig, el sentit utilitari que mou nostra sang fenícia i alhora l?idealisme afoguerat de nostre impuls de llibertadors d?esclaus, de redemptors d?opresos, aquest corrent espiritual doble de positivisme i romanticisme que contrapesa en nosaltres, i els estabilitza fins al màxim equilibri, defectes i qualitats.» Víctor Català