Com veuen els nous catalans, des de la proximitat i el tracte directe, als catalans autòctons. Un retrat de Catalunya i els catalans, carregat de curiositat, humor, crítica, complicitat i sorpresa. Amb el bo i millor del programa «Un lloc estrany» de TV3, que va tenir un gran impacte popular. Catalunya, un país estrany Els catalans fem coses ben estranyes. Potser nosaltres estem acostumats que les nostres coses són com són. Però els nous catalans, arribats d'arreu del planeta, tenen altres maneres de ser, de fer i de relacionar-se. En aquest llibre ens parlen dels grans temes i del dia a dia, d'allò que els «indígenes» catalans ja no veiem, de tan vist com ho tenim. A Catalunya ningú no és religiós però la meitat dels casaments es fan a l'església. A Catalunya mengem tot el que es belluga, en fem botifarres, n'escurem les entranyes i en xuclem els caps. A Catalunya manen les dones... però són les que menys guanyen i les que més treballen a casa. A Catalunya l'única llengua que no cal conèixer és la llengua pròpia del país. ¿Com som, doncs, els catalans? ¿Quines coses fem que siguin tan diferents de la resta del món? - «Les noies del meu pis s'estan depilant constantment. Sempre estan escalfant cera. És patètic.» - «Si els dius: 'Ja parlo una mica de català...' De seguida et valoren, ja tens un punt més.» - «Garrepes? No ho sé... El que sí comenta tothom és que són mals amants.» - «Els catalans viuen pendents de l'home del temps. Qualsevol diria que tots són pagesos.» - «Si parlem de diners, de peles, jo sé que d'un català no en puc esperar res.» - «La roba interior de les dones és enorme. Al Brasil no se la posaria ni la meva àvia.» - «Entren molt d'hora i pleguen molt tard. Sempre em pregunto que deuen fer tanta estona a la feina.»