Entre el desert i el cactus, que ha guanyat el VII Premi Joan Perucho Vila dÆAscó, remet, segons lÆautora: «la imatge de desolació que deixa la mort. La mort arrasa amb tot i el paisatge que queda és el del desert i el cactus com a símbol de la ferida, les punxes que portem clavades.»Entre el desert i el cactus neix, gira, es basa i es rebel·la entorn de la mort de Salvador Iborra que, tot recordant un fragment de Bernardo Soares al Llibre del desassossec: «Vaig mirar-lo amb lÆatenció, no ja distreta, que es presta a les coses, sinó definidora, que es presta als símbols», es converteix en el símbol dÆuna jove i preparada, prometedora i moderna generació rompuda.LÆautora, Anna Cortils, barcelonesa exiliada per estima i vocació a Lisboa, filòloga i traductora del portuguès que domina amb una expressiva excel·lència, sÆha fet seves les paraules de Iuri Lotman quan a Estructura del text diu: «... pel fet de reproduir un esdeveniment aïllat, reprodueix simultàniament tota una imatge del món; tot contant-nos el tràgic destí de lÆheroi, ens està contant la tragèdia del món en general» i partint de la mort concreta dÆun poeta jove ens visualitza la mort violenta i absurda de la cultura en general.Del pròleg del llibre escrit per Ponç Pons.