A manera de crònica i amb el rerefons de la guerra civil, s'endinsa en el temps, en el paisatge de Ponent, per tal de donar vida als personatges i a la gent que han format part del seu univers personal i literari. Cònsul revisa aquella mirada nostàlgica a un món perdut, o a punt de perdre's, a través d'un entramat d'històries que comparteixen protagonistes i sensacions, que traspuen quotidianitat i universalitat, i que li permeten plantejar qüestions com ara l'honestedat, la traïció -des del punt de vista del traït però també del traïdor, en dues narracions paral·leles- o l'amor. Aquest volum no és en cap cas una obra inacabada, sinó ben al contrari, inacabable, de múltiples lectures. A través de la riquesa de les seves pàgines i amb una llengua fidel a la parla col·loquial, hi descobrim una celebració a la vida en aquest paisatge que el va veure néixer i en la trama subterrània d'un conflicte que va marcar fortament el caràcter d'un país i la seva gent. Ànima de bolero ens mostra una faceta rellevant de la calidoscòpica figura d'Isidor Cònsul.